Finalitzats | Housing Chair URV

Rehabilitació per renda

Càtedra UNESCO d'Habitatge URV — Fri, 31 Jul 2026 06:20:05 +0000

Rehabilitació per renda - Finalitzats

Rehabilitació per renda

AGAUR (Generalitat de Catalunya)

La rehabilitació per renda és una modalitat d’accés a l’habitatge de lloguer en que es substitueix l’obligació de l’arrendatari de pagament de la renda en diners per la rehabilitació o reforma de la vivenda arrendada. Des de 2013, mitjançant la Llei 4/2013, de mesures de flexibilització i foment del mercat de lloguer d’habitatge, s’ha inclòs aquesta possibilitat en el marc de la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU) de 1994, si bé aquesta figura ja s’utilitzava a la pràctica, sotmesa a la regulació del Codi Civil, i en altres ordenaments jurídics, com per exemple la figura de la masoveria urbana prevista en la Llei 18/2007, del dret a l’habitatge de Catalunya.

No obstant això, aquest nou enquadrament en la LAU presenta problemes de compatibilitat amb alguns dels preceptes, donat que és una llei essencialment prevista per als arrendaments on la renda és satisfeta en diner.

Origen de la rehabilitació per renda

La renda en forma de rehabilitació o reforma s’integra dins dels denominats arrendaments ad meliorandum, és a dir, aquells en que la prestació principal per part de l’arrendatari consisteix en la realització de millores en la vivenda.

En un principi, era una figura exclosa de la legislació especial d’arrendaments urbans (des del Reial Decret de 21 de juny de 1920 fins la LAU de 1964) donada la pròrroga forçosa a favor de l’arrendatari que s’hi establia i que, mantenint les obligacions contractuals de les parts, provocava falta de reciprocitat en les prestacions en el període de temps entre que les obres havies sigut finalitzades i que el contracte era prorrogat.

Però des del Reial Decret-llei 2/1985, sobre Mesures de Política Econòmica, aquesta pròrroga forçosa va ser suprimida de la LAU de 1964 i, per tant, va desaparèixer la causa principal per la que s’entenia que la rehabilitació per renda era contraria a la legislació especial d’arrendaments urbans.

Objectius de la recerca

S’estableix com a objectiu principal de la recerca l’estudi de l’adequació de la rehabilitació per renda a la LAU de 1994, en preceptes com la determinació de la fiança obligatòria, compatibilitat amb el dret a resolució del contracte per part de l’arrendador en el supòsit de l’article 9.3 LAU, el dret a desistiment a partir del sisè mes per part de l’arrendatari (art. 11 LAU), possibilitat de resoldre el contracte mitjançant el procediment de desnonament del article 250.1º de la Llei 1/2000, d’Enjudiciament Civil, etc.

Altres projectes finalitzats.

Rehabilitació per renda

jul. 31, 2026 | Finalitzats

Rehabilitació per renda - Finalitzats Rehabilitació per renda AGAUR (Generalitat de Catalunya) La rehabilitació per renda és una modalitat d’accés a l’habitatge de lloguer en que es substitueix l’obligació de l’arrendatari de pagament de la renda en diners per la...

Expropiació

jul. 31, 2026 | Finalitzats

Expropiació - Finalitzats European Expropriation Law, a Comparative Approach La Càtedra participa en el projecte European expropriation law, a comparative approach del European Institute for Expropiation Law que consisteix en l’estudi i la comparació de la...

Social services, welfare state and places (COST)

jul. 31, 2026 | Finalitzats

Social services, welfare state and places (COST) - Finalitzats Social services, welfare state and places (COST) The Social Services, Welfare State and Places és una xarxa de coneixement integrada al programa internacional COST (European Cooperation in Science and...

← Anterior projecteSegüent projecte →

Expropiació

Càtedra UNESCO d'Habitatge URV — Fri, 31 Jul 2026 05:47:12 +0000

Expropiació - Finalitzats

European Expropriation Law, a Comparative Approach

La Càtedra participa en el projecte European expropriation law, a comparative approach del European Institute for Expropiation Law que consisteix en l’estudi i la comparació de la legislació sobre expropiació de diferents països europeus. Més informació.

Altres projectes finalitzats.

Rehabilitació per renda

jul. 31, 2026 | Finalitzats

Expropiació

jul. 31, 2026 | Finalitzats

Social services, welfare state and places (COST)

jul. 31, 2026 | Finalitzats

← Anterior projecteSegüent projecte →

Social services, welfare state and places (COST)

Càtedra UNESCO d'Habitatge URV — Fri, 31 Jul 2026 05:38:02 +0000

Social services, welfare state and places (COST) - Finalitzats

Social services, welfare state and places (COST)

The Social Services, Welfare State and Places és una xarxa de coneixement integrada al programa internacional COST (European Cooperation in Science and Technology) en que s’analitzaran els efectes de la reestructuració dels serveis socials des de diferents punts de vista.

Més informació disponible a: http://www.cost-is1102-cohesion.unirc.it/national-pages/spain/tarragona-action-unit

Altres projectes finalitzats.

Rehabilitació per renda

jul. 31, 2026 | Finalitzats

Expropiació

jul. 31, 2026 | Finalitzats

Social services, welfare state and places (COST)

jul. 31, 2026 | Finalitzats

← Anterior projecteSegüent projecte →

DAAD-Housing Markets Southern Europe

Càtedra UNESCO d'Habitatge URV — Fri, 31 Jul 2026 05:03:40 +0000

DAAD-Housing Markets Southern Europe - Finalitzats

DAAD-Housing Markets Southern Europe

La Càtedra forma part del Projecte DAAD, que porta com a títol: The Housing Markets of Southern Europe in face of the crisis (Els Mercats d’Habitatge d’Europa del sud davant la crisi).

Aquest consisteix en l’assistència i participació d’alguns dels investigadors de la Càtedra en el seminari que tindrà lloc a la ciutat alemanya de Görlitz de l’1 al 5 de desembre del 2013; i que culminarà amb la publicació d’un llibre al 2014.

La temàtica principal d’aquest projecte se centra, tal i com indica el seu títol, en els mercats d’habitatge de l’Europa del sud, els quals són: Portugal, Espanya, Itàlia, Grècia i Xipre. Aquests són països on el mercat de l’habitatge es troba en el centre de la crisi econòmica i financera, a la qual se li sumen les retallades del pressupost públic en tots els sectors (entre ells, el de l’habitatge). A més, són països amb unes polítiques d’habitatge semblants, amb estructures i característiques comunes, que justifiquen el seu estudi conjunt i comparat. El fet de realitzar investigació comparativa, a més, permet exposar, identificar i adoptar línies o mètodes de bona pràctica, i evitar així, errades ja comeses en un passat recent.

La pregunta bàsica a respondre és: en quins sentits són diferents els sistemes d’habitatge als països sud-europeus? Com a models de referència podríem posar a països com Alemanya, França, el Regne Unit i els Països Baixos.

En definitiva, es pretén la creació d’un grup de recerca interdisciplinari i multinacional, que aprofundeixi en els temes mencionats i on es posin de relleu les polítiques d’habitatge d’aquests països, i on es busquin i proposin solucions per redreçar els problemes del mercat de l’habitatge sorgits de la crisi.

Altres projectes finalitzats.

Rehabilitació per renda

jul. 31, 2026 | Finalitzats

Expropiació

jul. 31, 2026 | Finalitzats

Social services, welfare state and places (COST)

jul. 31, 2026 | Finalitzats

← Anterior projecteSegüent projecte →

Eurohypothec

Càtedra UNESCO d'Habitatge URV — Fri, 31 Jul 2026 01:07:33 +0000

Eurohipoteca - Finalitzats

Projecte Eurohipoteca

Des de l’any 2003, diversos investigadors espanyols van iniciar el “Projecte Eurohipoteca” que té com a finalitat seguir la recerca iniciada els anys 60 a Europa i continuada per diversos investigadors, com el Dr. Otmar Stöcker o la VdP, en relació a la creació d’una hipoteca comuna a Europa, la “eurohipoteca”. Aquest grup a contribuït a publicacions com les “Basic Guidelines for a Eurohypothec” (Varsòvia, 2005) o l’aparició de l'”eurohipoteca” al Llibre Verd de la Unió Europa sobre la creació d’un mercat hipotecari a Europa (2005). Els resultats van influir en diverses reformes legislatives del mercat hipotecari tant a França (2006) com a Espanya (2007), en la creació de la Hipoteca Centreamericana i en dotzenes de treballs científics.

A continuació es reprodueix la plana web originària del grup (www.eurohypothec.com). Per a més informació, veure també això i això.

Origen de l’Eurohipoteca

El desig de crear un dret real de garantia comú a tota Europa (eurohipoteca) és pràcticament tan antic com la pròpia creació de les Comunitats Europees.

El primer treball el va realitzar el Prof. Claudio Segré als anys 60 per encàrrec de les institucions comunitàries, tot i que mai va arribar a aplicar-se. Ja a la dècada dels 70, el Max Planck Institut für ausländisches und internationales Privatrecht d’Hamburg va realitzar un informe (1971) sobre la necessitat d’harmonització de la hipoteca a Europa, que va ser seguit per un informe sobre el crèdit hipotecari de la Federació Bancària de la Comunitat Econòmica Europea (1973), on es va defensar la figura de la hipoteca de propietari com a possible via d’aquesta harmonització.

La denominació “eurohipoteca”, que hem acollit per aquest projecte, va ser establida per la Unió del Notariat Llatí en un informe que va desenvolupar al 1987 i que va remetre a la Comissió Europea i que per primer cop va prendre com a model la Schuldbrief suïssa com a hipoteca comuna.

Des de llavors, l’harmonització d’una hipoteca per a tota Europa ha quedat a mans doctrinals, desenvolupant diferents treballs, sobretot d’autors alemanys com WEHRENS, STÖCKER, WACHTER i BERNSTORFF. El debat doctrinal es centra en diferents qüestions relatives a l’eurohipoteca, entre les que es poden destacar les propostes relatives a una eurohipoteca de caràcter depenent o independent, sobre si ha de regular-se per complet des de la normativa comunitària, la seva possible incorporació al hipotètic Codi Civil Europeu, etc. A això s’ha d’afegir la carència d’un anàlisi financer sobre quines avantatges comportaria un dret real d’hipoteca comuna a tota Europa, a part de complir amb els preceptes de l’art. 3 i 67 del Tractat Constitutiu de la Comunitat Europea.

En els últims temps, la qüestió de la hipoteca a nivell d’Europa ha tingut especial interès en el si de la Federació Hipotecària Europea (www.hypo.org) que ha creat diverses comissions i ha encarregat informes, tot i que ni les primeres han sigut fructíferes (excessius interessos particulars estatals) ni els segons són suficientment encertats.

Per tant, l’eurohipoteca ha preocupat a nivell europeu des de fa 40 anys però de moment no existeix cap grup d’investigació paneuropeu dedicat específicament a tractar la problemàtica que aquest dret real de garantia comporta, a l’estar directament lligat a la terra i a la idiosincràsia de cada Estat, a diferència del que succeeix amb els contractes i amb la responsabilitat per danys. Es denota, doncs, la falta d’un grup d’investigació específic sobre la hipoteca a Europa.

Els treballs a nivell oficial a Europa no han arribat a cap conclusió definitiva i encara no hi ha unanimitat en la doctrina sobre quin és el millor model d’hipoteca per a que encaixi amb els diversos ordenaments europeus i que serveixi als interessos del mercat transnacional.

Objectius de la recerca

Aquest grup de recerca té tres objectius principals:

1- Establir la necessitat i adequació de l’existència d’una hipoteca comuna per tota Europa. El fet que les hipoteques nacionals són eficients als seus respectius països no significa que siguin també eficients quan asseguren crèdits transnacionals (més de 14 tipus diferents d’hipoteques). Per tant, és un grup interdisciplinari (juristes i economistes). Ambdues disciplines faran una llista d’avantatges d’una eurohipoteca tant per creditors hipotecaris (institucions de crèdit) com per deutors hipotecaris (prestataris).

2- Fer un treball comparatiu i científic sobre les diferents hipoteques per trobar el nucli comú de totes elles. També estan inclosos els països que s’incorporin a la UE a partir de 2004.

3- Redactar un projecte de Llei/Directiva sobre la eurohipoteca, tenint en consideració: les necessitats de les lleis nacionals i l’eficiència de la nova institució (p.e. pot ser una hipoteca independent tot i que no sigui el model més estès a Europa). Aquest projecte serà adaptat a les teories econòmiques del Dret, i es trobarà una institució econòmicament i legalment eficient.

Situació actual del préstec transnacional a la UE

Una aproximació a la situació de la hipoteca a Europa pot veure’s al recent informe de la Federació Hipotecària Europea “Recommendations for the Improvement of the Efficiency of the Mortgage Collateral” (abril 2013).

La característica essencial entre els diferents models és el fraccionament que fa molt difícil que pugui existir un autèntic crèdit territorial paneuropeu i que, per tant, les entitats de crèdit no puguin competir en condicions d’igualtat a qualsevol estat membre (existeixen diferencies en el temps per la constitució, mode i autoritat competent) ni que, en conseqüència, els necessitats de crèdit puguin beneficiar-se d’això.

Tot i que a cada jurisdicció, el seu sistema pareix ser eficient, existeix espai per la millora, especialment en el temps de registre, despeses, simplicitat, transparència, accessibilitat als registres, transmissibilitat de les hipoteques i els exequatur entre jurisdiccions. Cada entitat de crèdit que decideix operar en un altre país ha de, necessàriament, informar-se prèviament dels requisits de la hipoteca en aquell país (fet que resulta encara més greujós amb la incorporació dels nous membres de la UE).

El model de hipoteca preponderant a Europa és el de la hipoteca accessòria al crèdit garantit en cada supòsit. Això comporta una sèrie de dificultats i rigideses que podrien superar-se amb la regulació d’una eurohipoteca de caràcter no accessori als crèdits garantits. Excepte a Suècia, Alemanya i Àustria, no existeix presència d’aquest tipus d’hipoteca a cap jurisdicció de la UE, cosa que dona avantatge comparatiu als estats que ja contemplen aquest tipus d’hipoteca:

La flexibilitat en poder negociar amb el crèdit, per una banda, i amb la hipoteca, per una altra.
La possibilitat d’assegurar diversos crèdits d’una mateixa entitat amb la mateixa hipoteca.
La possibilitat de realitzar préstecs sindicats amb menys despeses i més rapidesa.
La possibilitat que la hipoteca pugui transformar-se en un valor fàcilment negociable a nivell europeu.
Major refinançament hipotecari per part dels deutors hipotecaris, que podran fàcilment i sense costos canviar d’entitat de crèdit a aquella que li presti un millor servei.
Una de les preocupacions de la Federació Hipotecària Europea era la dificultat en la transmissibilitat de la hipoteca. La hipoteca independent pot fàcilment suplir aquest aspecte, ja que és extremadament àgil.
La hipoteca independent no substituirà a les hipoteques nacionals, sinó que seria una alternativa (opció) que tindrien les entitats de crèdit.

Significat social i econòmic de l’eurohipoteca

El total del crèdit hipotecari a la UE ascendeix a 3,9 billons €. Actualment, el percentatge de crèdit hipotecari transnacional concedit per les entitats de crèdit domiciliades als diferents estats membres és molt baix si ho comparem amb la quantitat de crèdits hipotecaris concedits al país on està domiciliada una determinada entitat de crèdit. Per tant, el potencial benefici que existeix per a totes les entitats de crèdit europees és enorme si es trobés un vehicle que possibilités i facilités la concessió de préstecs hipotecaris a tota Europa.

La poca utilització del crèdit hipotecari transnacional és deguda a les excessives despeses i dificultats amb que es troben les entitats de crèdit cada cop que pretenen realitzar un préstec per a un projecte, garantint-ho amb una hipoteca situada en un altre país, sobretot al concórrer amb les entitats de rèdit del país on està situada dita finca. Entre aquestes despeses es compta l’assessoria jurídica (doble despesa de juristes als dos territoris), financers (coneixement exhaustiu del mercat immobiliària estranger), pèrdua de temps en conèixer i dominar l’ordenament estranger per a la constitució i registre de la hipoteca, dependència de la norma estrangera sobre l’eficàcia, el risc i l’eficiència de la hipoteca (fortalesa de l’acció d’execució), etc.

En general, el crèdit hipotecari transnacional comporta avui dia una incertesa que provoca que qualsevol projecte que inclogui garantir el préstec amb la hipoteca sobre finca estrangera sigui excessivament car i que les entitats de crèdit europees no puguin competir en igualtat de condicions. Efectivament, les entitats de crèdit domiciliades al mateix país on es troba la finca que servirà de garantia al préstec tenen avantatja en base a la norma lex rei sitae (que domina les jurisdiccions europees) donat que les despeses financeres, jurídiques i de temps i els riscos són comlt menors que els que encara una institució de crèdit estrangera. Amb la eurohipoteca es pretén aconseguir una real transparència en el mercat hipotecari.

La eurohipoteca provocarà que:

Les entitats de crèdit entrin en una autèntica i real competència entre elles, sense tenir en consideració les barreres jurisdiccionals, donat que totes elles operarien sota un mateix dret real de garantia immobiliària.
L’obertura del mercat hipotecari i la creació d’un autèntic mercat hipotecari europeu atrauria a més oferents de crèdit hipotecari a cada Estat.
Un augment de competència entre entitats de crèdit i el major nombre d’oferents provocà necessàriament una disminució dels tipus d’interès als crèdits hipotecaris per als necessitats de crèdit (amb finalitats de vivenda o comerços) i una millora de les condicions.
Un augment dels préstecs sindicats entre diferents entitats de crèdit europees. La major facilitat en crear hipoteques paneuropees i la major flexibilitat de les mateixes (si s’opta per acollir el model de la hipoteca independent) fomentarà l’associació de diverses entitats de crèdit de tota Europa per dur a terme grans projectes d’interès comú conjuntament.
Les hipoteques resultaran més barates també per a les entitats de crèdit (menys costos notarials i registrals i menys temps), que redundarà necessàriament en els deutors hipotecaris.
Que les entitats de crèdit es beneficiïn d’una forta garantia, que serà la mateixa en qualsevol estat membre.
Que les entitats de crèdit puguin beneficiar-se de les noves disposicions regulatòries de Basilea II que potencia la utilització “d’hipoteques segures” donant avantatja a la ponderació del risc.

Metodologia

S’ha organitzat la recerca en les següents etapes:

Tres camps de recerca primaris: a) quines son les dificultats, costos i problemes dels préstecs transnacionals, B) situació legal de la hipoteca a cada estat europeu, c) compilar bibliografia, articles i materials sobre l’eurohipoteca i el dret hipotecari comparat.
Llavors, es podrà conèixer les necessitats del préstec hipotecari transnacional, el nucli comú a totes les hipoteques d’arreu Europa i els treballs científics que ja han sigut fets sobre aquesta matèria.
Després, es proposarà un model d’eurohipoteca amb la seva regulació, i les modificacions requerides a les lleis nacionals per ser implantada.
Finalment, l’objectiu final principal és redactar una Proposta de Directiva Europea sobre l’eurohipoteca.

Membres originaris

Dr. Shaun Bond – University of Cambridge (UNITED KINGDOM)

Dr. Pedro del Pozo – University Rovira i Virgili (SPAIN)

Mr. Martin Dixon – University of Cambridge (UNITED KINGDOM)

Mr. Gerwyn Griffiths – University of Glamorgan (UNITED KINGDOM)

Dr. Ulf Jensen – Lund University (SWEDEN)

Dr. Esther Muñiz – University of Valladolid (SPAIN)

Dr. Sergio Nasarre – University Rovira i Virgili (SPAIN)

Dr. Elena Sánchez – University of La Laguna (SPAIN)

Dr. Otmar Stöcker – Verband Deutscher Hypothekenbanken (GERMANY)

Dr. Agnieszka Tulodziecka – Polish Mortgage Credit Foundation (POLAND)

Bibliografia

Sobre l’eurohipoteca

BECKER, M., Das nationale Recht der Sicherheiten im Spannungsfeld zwischen Rechtstradition und europäischer Rechtsangleichung, in: Kühnelt (ed.) Basel II – Der Notar und die Kreditbesicherung im europäischen Umfeld, Vienna 2005.

CASERO MEJÍAS, M., – “La eurohipoteca”, translation of “Die Eurohypothek” by O. Stöcker, RCDI, 1994, p. 91-182.

European Communities, The Integration of the EU Mortgage Credit Markets – Report by the Forum Group on Mortgage Credit, Brussels 2004.

FOËX, “L’Eurohypothèque”, in: WERRO, L’Européanisation du Droit privé. Vers un Code civil européen?, Fribourg, 1998.

GRESSER, E., “L´eurohypothèque”, Schweizerische Zeitschrift für Beurkundungs-und Grundbuchrecht/ revue suisse du Notariat et du registre foncier, 1993, p. 337-349.

GRUPO DE INVESTIGACIÓN EUROHIPOTECA, “European research project on the Eurohypothec: points for discussion” (Proyecto de investigación europeo Eurohipoteca: puntos para la discusión), Revista Crítica de Derecho Inmobiliario, num. 685, p. 2467 and ff.

KAINDL, “Die Eurohypothek”, Österreichische Notariats Zeitung (ÖNotZ), 12/1993.

Kircher, Grundpfandrechte in Europa, Überlegungen zur Harmonisierung der Grundpfandrechte unter besonderer Beachtung der deutschen, französischen und englischen Rechtsordnung, Berlin 2004.

KOENDGEN/STÖCKER, Die Eurohypothek – Akzessorietät als Gretchenfrage?, ZBB 2/2005, S. 112-120.

MUÑIZ ESPADA, Esther, Bases para una propuesta de Eurohipoteca, Valencia 75/2004, Ed. Tirant lo Blanch.

NASARRE-AZNAR, Sergio, “The Eurohypothec: a common mortgage for Europe”, The Conveyancer and the Property Lawyer (Great Britain), Thomson-Sweet & Maxwell, January-February 2005, pp. 32 to 52.

NASARRE-AZNAR, Sergio, “The reform of the English Land Register. A flexible model for a Eurohypothec” (La reforma del derecho registral inglés. Un modelo de Registro flexible para una Eurohipoteca); in: Revista Crítica de Derecho Inmobiliario, 683/2004, p. 1285 – 1311.

NASARRE-AZNAR, Sergio, “Looking for a model for a Eurohypothec”, in „Real Property Law and Procedure in the European Union“ (coord. Christoph Schmid), Florence 2005, in press. Already published on the website of the European University Institute Florence (www.iue.it).

NÚÑEZ IGLESIAS, El préstamo hipotecario transfronterizo: la eurohipoteca, “Boletín del Centro de Estudios Registrales de Cataluña”, 93/2001.

Ploeger/van Loenen, EULIS – At the Beginning of the Road to Harmonization of Land Registry in Europe, in: European Review of Private Law 3-2004, p. 379 – 387.

SÁNCHEZ JORDÁN, Garantías sobre bienes inmuebles: la Eurohipoteca, in: Derecho privado europeo (coord. Cámara Lapuente, S.), Colex 2003 SÁNCHEZ JORDÁN, La Eurohipoteca, in: Libro-Homenaje al Profesor Díez Picazo, Thomson-Aranzadi, 2003.

Soergel/Stöcker, EU-Osterweiterung und dogmatische Fragen des Immobiliarsachenrechts – Kausalität, Akzessorietät und Sicherungszweck, ZBB 2002, p. 412-420 (in English and French also in Notarius International 2002, p. 227-244).

Stadler, Gestaltungsfreiheit und Verkehrsschutz durch Abstraktion – eine rechtsvergleichende Studie zur abstrakten und kausalen Gestaltung rechtsgeschäftlicher Zuwendungen anhand des deutschen, schweizerischen, österreichischen, französischen und US-amerikanischen Rechts, Tübingen 1996.

Stöcker, Die Eurohypothek, Berlin 1992.

STÖCKER, “L’«euroyhpothèque», pionnier d’un marché intérieur du crédit hypothécaire”, Banque & Droit , 49/1996.

STÖCKER, “La Eurohipoteca”, (trad. M. CASERO MEJÍAS), RCDI , 620 (1994) [ Die “Eurohypothek”, Berlin, 1992].

STÖCKER, La “eurohipoteca” , “Revista española de financiación a la vivienda”, 18-19/1992.

STÖCKER, La Eurohipoteca: un medio para unificar el Derecho Hipotecario en Europa, “Anales I 1996/1997”, Barcelona 1998.

STÜRNER, Das Grundpfandrecht zwischen Akzessorietät und Abstraktheit und die europäische Zukunft, in: Festschrift für Rolf Serick zum 70. Geburtstag, Heidelberg 1992, S. 377-388.

UNION INTERNATIONALE DU NOTARIAT LATIN, Die Eurohypothek, Amsterdam 1994.

VAN ERP, “A comparative analysis of mortgage law: searching for principles”, in: Land law in comparative perspective, The Hague/New York/London 2002, p. 70-86.

WACHTER, “La garantie de crédit transfrontalier sur les immeubles au sein de l’Union européenne. L’Eurohypothèque”, Notarius International, 4/1999.

WATT, Gary, The Eurohypothec and the English mortgage, 13(2) Maastricht Journal of European and Comparative Law 161

Wehrens, Der Schweizer Schuldbrief und die deutsche Briefgrundschuld, ein Rechtsvergleich als Basis für eine zukünftige Eurohypothek, Österreichische Notarzeitung (ÖNotZ) 1988, p.181 – 191.

WEHRENS, et al., “La cédule hypothécaire suisse et la dette foncière allemande. Étude comparative, base d’une future Eurohypothèque”, Rapport de la Comission des Affaires de la Communauté Européenne (section Marché commun) de l’Union Internationale du Notariat Latin, Fondation pour la Promotion de la Science Notariale, Amsterdam 1988.

Wehrens, Real Security Regarding Immovable Objects – Reflection on a Euro-Mortgage, in: Towards a European Civil Code, The Hague/London/Boston 1998.

Wehrens, Überlegungen zu einer Eurohypothek, WM 1992, S. 557 – 563.

WEHRENS/GRESSER, “L’eurohypothèque”, Rapport de la sous-Comission «Eurohypothèque», de la Comission des Affaires de la Communauté Européenne de l’Union Internationale du Notariat Latin, Amsterdam 1994.

Wolfsteiner/Stöcker, Nicht-akzessorisches Grundpfand für Mitteleuropa, ZBB 1998, p. 264 – 270, and DnotZ 1999, p. 451 – 467 (in English – A non-accessory Security Right over Real Property for Central Europe – published in: Notarius International 2003, p. 116 – 124).

Zevenbergen, Registration of property rights; a systems approach – Similar tasks, but different roles, in: Notarius International 1-2/2003, p. 125 – 137.

Dret hipotecari comparat y harmonització del dret privat

DÍEZ-PICAZO, L., “El Registro de la Propiedad en la Comunidad Europea y su comparación con la legislación española”, en Curso de conferencias sobre derecho comunitario europeo (año 1975) , Ilustre Colegio Nacional de Registradores de la Propiedad de España, Centro de Estudios Hipotecarios, Madrid, 1976.

GRIFFITHS, Gerwyn, “The Bastion Falls? – The European Union and the Law of Property” [2003] 8(2) The Irish Conveyancing and Property Law Journal.

GRIFFITHS, Gerwyn, “Property Rights as Human Rights – National Provincial Building Society v The United Kingdom” (1999) 33(2) The Law Teacher.

KOVE, Villu i ZENO, Anre a Walther Hadding i Uwe H. Schneider (ed.) Die Forderungsabtretung, insbesondere zur Kreditsicherung, in ausländischen Rechtsordnungen , Berlín, 1999, Ed. Duncker & Humblot, Berlín, 1999.

NASARRE AZNAR, Sergio i STÖCKER, Otmar, “Models d’hipoteca independent en dret comparat. La regulació d’un dret real de garantia independent a Catalunya”, Revista catalana de dret privat , Vol. 2, 2003.

SAMUEL, G. “English Private Law in the Context of the Codes”, en VAN HOECKE, M., OST, F. (dirs.), The Harmonisation of European Private Law , Hart Publishing, Oxford/Portland Oregon, 2000.

SÁNCHEZ JORDÁN, Mª Elena y GAMBARO, Antonio, Land Law in Comparative Perspective, Kluwer Law International, The Hague/New York/London, 2002.

SCHWINTOWSKI, “Auf dem Wege zu einem Europäischen Zivilgesetzbuch”, JZ , 5 (2002).

VAN ERP, S., “Comparative analysis of mortgage law: searching for principles”, Actas del Coloquio Anual de la International Association of Legal Science (Santa Cruz de Tenerife, 3-5 octubre 2001), Land Law in comparative perspective , en prensa (Kluwer, The Hague).

WEHRENS, Hans G., Der schweizer Schuldbrief und die deutsche Briefgrundschuld. Ein Rechtsvergleich als Basis für eine zukünftige Eurohypothek , “Österreichische Notariats-Zeitung”, núm. 7, 1988.

ZWEIGERT, K., KÖTZ, H., An introduction to Comparative Law , trad. por T. WEIR, 3ª ed., Clarendon Press, Oxford, 1998.

GRIFFITHS, Gerwyn, “The Bastion Falls? – The European Union and the Law of Property” [2003] 8(2) The Irish Conveyancing and Property Law Journal.

GRIFFITHS, Gerwyn, “Property Rights as Human Rights – National Provincial Building Society v The United Kingdom” (1999) 33(2) The Law Teacher.

SAMUEL, G. “English Private Law in the Context of the Codes”, en VAN HOECKE, M., OST, F. (dirs.), The Harmonisation of European Private Law , Hart Publishing, Oxford/Portland Oregon, 2000.

SÁNCHEZ JORDÁN, Mª Elena y GAMBARO, Antonio, Land Law in Comparative Perspective, Kluwer Law International, The Hague/New York/London, 2002.

SCHWINTOWSKI, “Auf dem Wege zu einem Europäischen Zivilgesetzbuch”, JZ , 5 (2002).

ZWEIGERT, K., KÖTZ, H., An introduction to Comparative Law , trad. por T. WEIR, 3ª ed., Clarendon Press, Oxford, 1998.
WW (Wagner-Wieduwilt, Klaus), Die Bank (Zeitschrift für Bankpolitik und Bankpraxis), 1992, S. 617-618

Reithmann, Christoph. WM (Wertpapier-Mitteilungen) 1992, S. 1756

Pleyer, Klemens. ZBB (Zeitschrift für Bankrecht und Bankwirtschaft) 1993, S. 128-129

Velten, A.A. van. WPNR Nr. 6077 v. 23.1.1993, S. 53-55 (Niederlande)

Dumoulin, Franz Josef. RabelsZ 1994, S. 367-369

Wirner, Helmut. Deutsche Notar-Zeitschrift 1994, S. 421-424

Málaga, Dieguez. Justicia 3/94 (Spanien)

(ohne Autorenname). ÖNotZ 1/95 (Österreich)

Hoyer, Hans. IPR und Europarecht 5/95 (Österreich)

Dret immobiliari i registral a Europa

C1) SPAIN

CORDERO LOBATO, E., capítulos 14 y 16 del Tratado de los Derechos de Garantía , coord. por CARRASCO PERERA, A., Aranzadi, Pamplona, 2002.

COSSÍO Y CORRAL, A. de , Instituciones de Derecho hipotecario , 2ª ed., Bosch, Barcelona, 1956.

GÓMEZ GALLIGO, Francisco Javier y DEL POZO CARRASCOSA, Pedro, Lecciones de derecho hipotecario , Madrid y Barcelona, 2000, Ed. Marcial Pons.

MONTSERRAT, A., Derecho inmobiliario registral , Civitas, Madrid, 2000.

ROCA SASTRE, R.M. y ROCA-SASTRE MUNCUNILL, L., Derecho hipotecario, 8 ed., Bosch, Barcelona, 1998.

C2) GERMANY

BAUR, F., STÜRNER, R., Sachenrecht , 17ª ed., C.H. Beck, München, 1999.

RAUCH, Wolfgang i ZIMMERMANN, Steffen, Grundschuld und Hypothek. Der Realkredit in der Bankpraxis , München, 1996, Ed. C.H.Beck’sche Verlagsbuchhandlung.

REINICKE, Dietrich i TIEDTKE, Klaus, Kreditsicherung , Berlín, 1994, Ed. Luchterhand.

SCHWAB, Karl Heinz i PRÜTTING, Hanns, Sachenrecht , 27a Edició, München, 1997, Ed. Verlag C.H. Beck.

C3) UNITED KINGDOM

DIXON, Martin, Principles of Land Law, Cavendish Publishing, 4 th edition (2002).

DIXON, Martin, A Textbook on International Law , OUP, 4 th edition (2001).

DIXON, Martin, Cases and Materials on International Law, with Professor R.M. McCorquodale , OUP, 5 th edition (2003).

DIXON, Martin, The Reform of Property Law and the Land Registration Act 2002: A Risk Assessment, [2003] 67 Conv. 136.

GRIFFITHS, Gerwyn, The Return of the Famous Five – The Law Commission’s Report on Land Mortgages” (1992) Journal of Business Law.

C4) SWITZERLAND

STEINAUER, P.H., Les droits réels , T. III, Staempfli + Cie SA, Berne, 1996.

STEINAUER, Paul-Henri, A propos de la constitution des cédules hypothécaires , “Schweizerische Zeitschrift für Beurkundungs- und Grundbuchrecht”, núm. 5, setembre-octubre 1997.

C5) CENTRAL AND EASTEUROPEAN COUNTRIEST

HARMATHY, Attila, Recht der Kreditsicherheiten in Ungarn a Norbert Horn i Klemens Pleyer, “Handelsrecht und Recht der Kreditsichreheiten in Osteuropa”, Schriften des Rechtszentrums für Europäische und Internationale Zusammenarbeit, volum 5, Berlín i Nova York, 1997, Ed. Walter de Gruyter.

TULODZIECKA, AGNIESZKA, Neue Einlagesicherung in Polen, Wirtschaft und Recht in Osteuropa, 6/1995.

Préstec hipotecari a Europa

CASERO MEJÍAS, M., DE GRADO SANZ, C., “Estudio de las Directivas relativas a la armonización de la libertad de establecimiento y prestación de servicios bancarios. Referencia al Proyecto de Directiva sobre el crédito hipotecario”, en DÍAZ FRAILE, J. M. (ponente), La libre circulación de capitales y su incidencia en el crédito hipotecario: la CEE y otras comunidades internacionales, Segunda ponencia presentada por la Delegación Española al IX Congreso Internacional de Derecho Registral, C.O.R.P.M.E. C.E.R., Madrid, 1993.

CASERO MEJÍAS, M., “El Crédito Hipotecario en la CEE”, RCDI, nº 580, mayo-junio 1987, p. 815.

MOREIRO GONZÁLEZ, C. J., “El régimen jurídico comunitario relativo a la libertad de establecimiento y la libre prestación de servicios de las entidades de crédito”, en ILLESCAS ORTIZ, R., MOREIRO GONZÁLEZ, C. J. (dirs.),Derecho Comunitario Económico , vol. I, Las libertades fundamentales, Colex, Madrid, 2001.

NASARRE AZNAR, Sergio, “Securitisation and mortgage bonds. Legal aspects and harmonisation in Europe”, Ed. Gostick Hall, Great Britain, 2004.

SAINZ DE VICUÑA, A.,”Legal Consequences of the Single Currency”, General Report, F.I.D.E. Congress, Helsinki 2000.

SALCEDO GENER, J. M., “El largo camino de la liberalización del crédito hipotecario en la CEE, Noticias CEE,66, (1990).

La flexibilització de la hipoteca

DE CASSO Y ROMERO, Ignacio, Moción y proyecto de ley sobre la movilización de la propiedad inmueble , Sevilla, 1929.

GASTALVER, José, Crédito territorial , Sevilla, 1916.

GÓMEZ GALLIGO, Francisco Javier, El crédito abierto garantizado con hipoteca , en Del Pozo Carrascosa, Pedro y Díaz Muyor, Manuel (coords.), “Contratación bancaria”, Madrid y Barcelona, 1998, Ed. Marcial Pons i Universidad Rovira i Virgili.

NASARRE AZNAR, Sergio, La conveniència de la regulació d’un dret real de garantia immobiliària no accessori a Catalunya , “La Notaria”, núm. 11-12, noviembre-diciembre 2001, págs. 217 a 219.

NASARRE AZNAR, Sergio i STÖCKER, Otmar, Propuesta de regulación de un derecho real de garantía inmobiliaria no accesorio. El ejemplo de la Europa central , “RCDI”, núm. 671, maig-juny 2002.

NASARRE AZNAR, Sergio i STÖCKER, Otmar, Un pas mes en la “mobilització” de la hipoteca: la naturalesa i configuració jurídica una hipoteca independent , “Revista catalana de dret privat”, Vol. 1, 2002.

REY PORTOLÉS, Juan Manuel, La hipoteca como derecho real divorciable del crédito garantizado e Hipoteca con cláusula de “ endowment ”. Hipoteca flotante , ambos en “Jornadas sobre tipos especiales de garantía hipotecaria”, Madrid, 1993, Colegio de Registradores de la Propiedad y Mercantiles de España. Centro de Estudios Registrales.

Altres projectes finalitzats.

Rehabilitació per renda

jul. 31, 2026 | Finalitzats

Expropiació

jul. 31, 2026 | Finalitzats

Social services, welfare state and places (COST)

jul. 31, 2026 | Finalitzats

← Anterior projecteSegüent projecte →

Comentaris TI

Càtedra UNESCO d'Habitatge URV — Fri, 31 Jul 2026 00:57:51 +0000

Comentaris TI - Finalitzats

Comentaris a la nova regulació de les tinences intermèdies

El Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE) finança el projecte “Comentaris a la nova regulació de les tinences intermèdies”, en que participen diversos investigadors de la Càtedra d’habitatge. El projecte consisteix en dur a terme els primers comentaris jurídics sobre la regulació que s’està donant en el dret civil català a les noves tinences intermèdies, que inclouen la propietat compartida (adquisició progressiva de l’habitatge) i la propietat temporal (adquisició de l’habitatge per un període cert i determinat).

Aquests comentaris recauran sobre el Projecte de llei d’introducció de la propietat compartida i la propietat temporal al Codi civil de Catalunya, sobre el Pla pel dret a l’habitatge de 2014 i sobre la tributació de la propietat compartida i la propietat temporal. D’aquesta forma, s’aconseguirà un estudi transversal de les tinences intermèdies, tant en la seva regulació civil, com en l’aplicació en polítiques socials d’habitatge i la tributació que se’ls hi haurà d’aplicar.

Altres projectes finalitzats.

Rehabilitació per renda

jul. 31, 2026 | Finalitzats

Expropiació

jul. 31, 2026 | Finalitzats

Social services, welfare state and places (COST)

jul. 31, 2026 | Finalitzats

← Anterior projecteSegüent projecte →

Hipoteca inversa BBVA

Càtedra UNESCO d'Habitatge URV — Fri, 31 Jul 2026 00:53:01 +0000

Hipoteca inversa BBVA - Finalitzats

Hipoteca inversa BBVA

El Dr. Héctor Simón lidera el projecte finançat pel BBVA sobre la hipoteca inversa. Aquest projecte tractarà la sostenibilitat del sistema de pensions i l’aplicació efectiva de la Llei de Dependència, en l’actual context econòmic. En particular, analitzarà la hipoteca inversa com alternativa de finançament privat i com optimitzar i adequar la seva regulació, des d’una perspectiva contractual, tributària i de drets humans, per ajustar-la a les necessitats actuals de la gent gran.

Altres projectes finalitzats.

Rehabilitació per renda

jul. 31, 2026 | Finalitzats

Expropiació

jul. 31, 2026 | Finalitzats

Social services, welfare state and places (COST)

jul. 31, 2026 | Finalitzats

← Anterior projecteSegüent projecte →

Dret a l’habitatge i prevenció dels desnonaments

Càtedra UNESCO d'Habitatge URV — Fri, 31 Jul 2026 00:46:10 +0000

Dret a l’habitatge i prevenció dels desnonaments - Finalitzats

Dret a l’habitatge i prevenció dels desnonaments

Presentació

Al desembre de 2013, es concedeix el primer estudi oficial de la Comissió Europea en relació a la promoció del dret a l’habitatge als països membres i les conseqüències dels desnonaments. Aquesta proposta realitzada és guanyadora de la convocatòria de la Direcció General de Treball, Assumptes Socials i Inclusió de la Comissió Europea, sent dotada amb 1€ milió.

Aquest estudi persegueix analitzar les causes socials, econòmiques i financeres de la crisi, el context actual, conseqüències i mesures adoptades a cada Estat membre. Per aconseguir aquest objectiu, és necessari:

Analitzar dades reals en referència als desnonaments, perfils de famílies desallotjades i factors de risc.
Identificar les mesures de prevenció dels desnonaments, l’entorn legal d’aquest procés i possibles canvis.

Membres

Aquest projecte es realitza amb la participació de la Universitat Rovira i Virgili, la European Federation of National Organisations Working with the Homeless (FEANTSA), la National University of Ireland Galway i Human European Consultancy.

Altres projectes finalitzats.

Rehabilitació per renda

jul. 31, 2026 | Finalitzats

Expropiació

jul. 31, 2026 | Finalitzats

Social services, welfare state and places (COST)

jul. 31, 2026 | Finalitzats

← Anterior projecteSegüent projecte →

R2B-URV

Càtedra UNESCO d'Habitatge URV — Fri, 31 Jul 2026 00:40:20 +0000

R2B-URV - Finalitzats

R2B - URV

El projecte de la Càtedra “Disseny i comercialització d’un ‘Certificat de bona gestió d’habitatge social’ (CVS)” ha rebutuna de les set ajudes de el programa Reseach to Bussiness de la Fundació URV, el qual té com a objectiu donar suport atota la fase prèvia de la posada a mercat o de la comercialització dels coneixements obtinguts amb la investigació de la Universitat.

Altres projectes finalitzats.

Rehabilitació per renda

jul. 31, 2026 | Finalitzats

Expropiació

jul. 31, 2026 | Finalitzats

Social services, welfare state and places (COST)

jul. 31, 2026 | Finalitzats

← Anterior projecteSegüent projecte →

TENLAW

Càtedra UNESCO d'Habitatge URV — Fri, 31 Jul 2026 00:36:04 +0000

TENLAW - Finalitzats

Projecte TENLAW del 7è Programa Marc de la Comissió Europea

Investigadors de la càtedra constitueixen els partner espanyols d’aquest projecte, que és el primer que estudia els arrendaments urbans arreu de la Unió Europea. L’objectiu del projecte TENLAW és proporcionar la primera comparativa a escala europea del dret d’arrendament. En una primera etapa, s’analitzen les legislacions nacionals i els seus efectes en les polítiques i els mercats nacionals d’habitatge. En un segon pas, s’estudia l’efecte de la legislació de la Unió Europea sobre la política nacional d’habitatge en general i sobre la legislació arrendatícia en particular. En un tercer pas, l’objectiu és fer una proposta per a un millor coordinació de la Unió Europea pel que fa a la política de tinença de l’habitatge, en particular a través de l’elaboració d’uns principis comuns amb una òptima regulació del dret d’arrendament. Aquesta investigació s’adapta a les prioritats del programa d’Estocolm donada la relació existent entre el dret d’arrendament i els drets humans socials.

Membres

El projecte TENLAW està coordinat pel Prof. Dr. Christoph Schmid, de la Universitat de Bremen. A més d’aquesta, són partners del projecte les següents Universitats: la Universitat de Pisa (Itàlia); la Technical University Delft (Holanda); la Universitat de Tartu (Estònia); la Universitat Rovira i Virgili (Espanya); la Universitat de Lund (Suècia); la Universitat de Silèsia (Polònia); la International School of Social and Business Studies (Eslovènia); la Universitat de Southampton (Regne Unit) i el Metropolitan Research Institute (Hongria). El nombre de païssos implicats i estudiats és de 31.

Seguimiento

a) Llogar una propietat a Espanya

Li agradaria saber quins són els seus drets com a llogater a Espanya? Consulteu el següent link.

b) Estadístiques de tinences a Catalunya

Estadístiques Visor de mapes del mercat de lloguer

Més informació

Tota la informació del projecte es pot trobar aquí.