No obstant això, aquest nou enquadrament en la LAU presenta problemes de compatibilitat amb alguns dels preceptes, donat que és una llei essencialment prevista per als arrendaments on la renda és satisfeta en diner. (duplicado)

Altres projectes finalitzats.

La Càtedra UNESCO d’Habitatge de la Universitat Rovira i Virgili ha estat escollida pel Projecte europeu FutuResilience per portar a terme un projecte pilot a la ciutat de Tarragona.

L’objectiu principal del projecte, que compta amb el suport i la col·laboració del Servei Municipal d’Habitatge de l’Ajuntament de Tarragona, és examinar i comprendre el fenomen del “Liquid Housing” a la ciutat de Tarragona, que es caracteritza per la idea que gairebé qualsevol cosa es pot considerar avui dia com un habitatge adequat. Aquest fenomen és la conseqüència de la crisi financera mundial de 2007 i les crisis derivades de la COVID-19 (2020-2021) i la inflació de 2022. En efecte, els processos d’urbanització, la despoblació rural i l’escassetat d’habitatge social i assequible han contribuït a que l’habitatge no sigui assequible per a les famílies amb menys ingressos a les principals àrees urbanes. Els poders públics, en comptes d’impulsar una propietat de l’habitatge assequible i tan distribuïda com sigui possible, han optat durant els darrers  15 anys en oferir a les llars menys benestants títols cada cop més febles, evolucionant des de la propietat d’un habitatge al lloguer, el cohousing i la okupació d’habitatges. La distinció entre el qué és un “habitatge” (amb un  títol clar, estabilitat, qualitat i adequació) i un “refugi provisional” s’ha tornat cada cop més difuminada. Exemples i manifestacions del fenomen del “Liquid Housing” són les situacions d’okupació, el sotsarrendament il·legal, el lloguer compartit forçós, els habitatges sobreocupats o deficients i els habitatges buits, molts dels quals son reconeguts internacionalment com situacions de sensellarisme ocult.

El projecte pilot pretén examinar i comprendre aquestes manifestacions del fenomen del “Liquid Housing” des d’un enfocament interdisciplinari i internacional, un repte que afecta al dret a l’habitatge i la dignitat humana, però també a d’altres drets com el dret de propietat privada o la vida privada i familiar. Si bé a nivell local existeixen estratègies per abordar aquesta problemàtica, les dificultats per detectar aquest fenomen i la manca de polítiques efectives d’habitatge dificulten la capacitat i la resiliència del municipi per abordar aquesta problemàtica, que va més enllà del propi dret a l’habitatge ja que també pot tenir implicacions socials, econòmiques, polítiques i ambientals per a la societat.

Això implica la recollida de dades estadístiques, la realització del treball de camp, la implicació de les parts interessades i la formulació de recomanacions polítiques basades en els escenaris futurs identificats. L’objectiu és aportar evidències empíriques, conscienciar i proposar solucions per abordar la complexitat del fenomen del “Liquid Housing”.

Més informació a: https://futuresilience.eu/future-resilience-labs/liquidhousing

Qüestionari

Per a obtenir dades, la Càtedra ha engegat un qüestionari, que ens permetrà obtenir i analitzar dades essencials per aquest projecte i poder treballar amb possibles solucions. La vostra participació és fonamental, ja que el seu coneixement i observació directa de la comunitat ens pot proporcionar elements significatius que altrament podrien passar desapercebuts.

Us demanem que respongueu a les següents preguntes en qualitat de membre de la junta del vostre edifici. No us portarà més que uns minuts.

Enquesta junta comunitat: https://forms.office.com/e/wCkb7AhFpx

D’altra banda, també volem comptar amb l’opinió de la ciutadania i, per això, hem dissenyat un segon qüestionari que ens agradaria que pogués reenviar totes les persones de la vostra comunitat i contactes que visquin a Tarragona. També podeu respondre com a persona resident a la ciutat (en aquest cas no com a membre de la junta sinó com a ciutadà/ana).

Enquesta ciutadania: https://forms.office.com/e/7TDAXd2h87

Agraïm per avançat el seu temps i la seva ajuda en la difusió.

Primer workshop

El primer workshop del Lab  va tenir lloc dimecres 19 de juny al Palau de Congressos de Tarragona. El Dr. Padraic Kenna, director del Centre de Dret, Drets i Política de l’Habitatge de la Universitat de Galway (també soci del projecte), va ser el ponent principal amb una presentació titulada “El dret a l’habitatge i els tipus d”habitatge líquid’: com aconseguir la resiliència?”. El Dr. Kenna va emfatitzar que la resiliència en aquest camp implica no només proporcionar habitatge assequible i seguretat de tinença a les persones afectades per l’habitatge líquid, sinó també empoderar-les i educar-les amb les habilitats socioeconòmiques pertinents i abordar les seves necessitats de manera holística a través de les autoritats públiques.

El workshop va reunir 25 participants de diverses institucions (per exemple, fundacions, administració pública, associacions professionals, organitzacions del sector social, associacions de veïns, món acadèmic, etc.), que van discutir en grups focals els factors subjacents que poden explicar el fenomen de l’habitatge líquid i van avaluar escenaris futurs per a cada factor. Aquests factors es van identificar a partir d’entrevistes realitzades amb parts interessades i evidències científiques sobre el tema. Com s’ha observat, la manca d’una política multinivell coherent i les característiques personals i sociodemogràfiques es van identificar com els factors amb més impacte i incertesa. Altres, com ara la situació legal irregular o la manca de suport familiar i xarxes de solidaritat, es van classificar com a factors d’alt impacte però amb poca incertesa. Mentrestant, la insuficiència de recursos públics i prestacions socials i els ingressos insuficients per cobrir les despeses d’habitatge es van classificar com a factors d’impacte i incertesa mitjans/alts, mentre que els baixos nivells educatius i la burocràcia i la digitalització es van considerar que tenien un impacte i una incertesa mitjans.

A continuació, es va demanar als participants que treballessin en projeccions per a cada factor a la segona part del taller utilitzant el mètode Tetralemma.

Segon workshop

El segon workshop del Lab va tenir lloc el dijous 10 d’octubre de 2024 a la Universitat Rovira i Virgili. El taller va reunir 20 participants de diferents institucions, que van treballar en tres grups focals per desenvolupar escenaris bàsics combinant les projeccions de factors elaborades al primer taller. Es va assignar un mínim de tres hores a aquesta sessió, però finalment va durar tres hores i mitja.

Es van discutir tres escenaris entre els tres grups focals. Donada la importància dels factors identificats, el primer escenari es va centrar en la política d’habitatge, donant lloc a cinc subescenaris diferents. Estratègicament:
• El primer grup va començar amb l’escenari 1, on l’absència d’una política d’habitatge condueix a una societat de propietaris rics i inquilins pobres, amb la desaparició de la classe mitjana.

• El segon grup es va centrar en l’escenari 3, on la manca d’una política d’habitatge adequada afecta el mercat immobiliari.

• El tercer grup va analitzar l’escenari 2, un de més favorable, en què s’aconsegueixen augments pressupostaris, una millora de la coordinació entre les administracions i un millor accés a l’habitatge.

Aquesta configuració va permetre diferents punts de partida: dos escenaris que van evolucionar com s’esperava però amb impactes diferents (en la societat i els individus en un cas, i en el mercat immobiliari en un altre), i un escenari que es va diferenciar dels altres. Pel que fa a les discussions estratègiques, els participants van abordar l’impacte de cada escenari en la societat en conjunt, les seves institucions i els ciutadans. Les preguntes guia van ser: a) Com afecta aquest escenari la societat en conjunt? Qui se’n beneficia i qui està en desavantatge?; b) Com afecta aquest escenari específicament la vostra institució? Com ​​serien les vostres operacions diàries?; c) Com afecta aquest escenari els ciutadans en general, en particular aquells que pateixen sensellarisme ocult?

Finalment, es va demanar a cada grup que resumís el seu escenari en una sola frase.

 Tercer workshop

El tercer workshop sobre disseny de polítiques per al Liquid Housing Lab va tenir lloc el 22 de gener de 2025 a Tarragona, amb l’objectiu d’identificar polítiques que puguin fomentar la resiliència com a preparació per als quatre escenaris desenvolupats al segon taller. El taller va reunir 20 participants de diferents institucions, que van validar en grups focals 21 polítiques d’habitatge extretes de la Base de Coneixement del projecte FutuResilience, altres iniciatives europees i pràctiques de diverses regions d’Espanya.

Altres projectes en procéss.

L’objectiu general d’aquest projecte coordinat 

és identificar les necessitats en matèria d’habitatge davant el nou paradigma que ha sorgit per les crisis combinades de 2007 i 2020 i proposar en conseqüència les reformes legals civils, tributàries i financeres per a assegurar la qualitat, accessibilitat i assequibilitat de l’habitatge en l’àmbit urbà, una gestió més eficaç en les comunitats de propietaris a resultes de l’aglomeració i incloure als exclosos de la ciutat; així com potenciar la cohesió territorial a través de l’habitatge rural i el disseny d’un marc legal per a afavorir la creació d’oportunitats en aquest entorn, tot això en compliment dels mandats constitucionals, de la Nova Agenda Urbana de les Nacions Unides 2016 i dels Objectius de Desenvolupament Sostenible. your own text

Esquema de treball

Altres projectes en procéss.

The UNESCO Housing Chair of the Rovira i Virgili University is the host of a Marie Skłodowska-Curie Actions (MSCA) post-doctoral fellowship held by Philippa Hughes on the topic of collaborative housing. The main objective of the project is to better understand the way collaborative housing projects operate into the longer term. This includes investigating the maintenance of affordability, sociability, and democratic governance. The research focuses on the operation of projects in Spain and England as well as taking a wider account of the evidence base across Europe.  

Collaborative housing refers to citizen-led housing projects outside of mainstream market or social housing practices. These projects involve some degree of collective or shared property with a commitment to ongoing collective stewardship. Iniatives may also include some degree of increased socialisation and sharing in daily life facilitated by the design of the housing project.  This means shared facilities such as community spaces, like kitchens or laundries or more shared gardening space. There has been growing interest in these forms of housing projects across Europe, and globally, serving as an outlet for activism related to housing problems and grounded solutions for specific housing needs. 

For example, in England, community land trusts (CLT) have become a popular method for combatting housing challenges. A CLT refers to a locally formed democratic organisation charged with the stewardship of land through a trust that is legally bound to manage the land for benefit to the community. CLTs have been founded in rural villages as a route to the development of affordable homes (e.g., social rent or shared ownership), in places like Devon and Somerset. CLTs can accomplish this in contexts where housing development is usually inadmissible from a regulatory perspective, or normally opposed by well-organised citizen groups. Thay can do this due to being locally embedded and accountable which creates community buy-in, which de-risks the project from the perspective of the council and the social housing developer.  In a different market, CLTs have been used to regenerate areas of cities that have become rundown and depopulated such as in Liverpool where the Turner Prize award winning Granby 4 Streets is located. The strength of these models lies in the long-term control of land to avoid future speculation.  

In Spain, a new wave of cooperative housing in the cooperativa en cesión de uso has captured the attention of housing activists and researchers. In this system, ownership of the homes lies with a cooperative, while the members obtain a stable, long-term right of use. This has at time been combined with public land subsidies which enabled these cooperatives to provide housing in more expensive areas. Proponents of the model present it as a sustainable and accessible alternative to guarantee the right to housing. Similar to the CLT model it provides a tool for controlling the land use going forward, away from the market and therefore moving away from real estate speculation.  

Some collaborative housing models include those designed under cohousing principles of increased collective spaces and shared facilities. For example, cohousing communities in England such as Bridport Cohousing or Marmalade Lane, have won awards for providing attractive places to live with increased sociability options whilst retaining private spaces. Cohousing models for senior citizens have also received significant interest.  

The level of engagement as a community in the daily life of residents varies across collaborative housing projects. So too does the target demographic in terms of affordability. Whilst many projects have a focus on reducing costs, they are typically not targeted at those in the greatest housing need, but rather at a middle ground who may have some financial means but lack the capacity to buy a home. In this way the collaborative housing model might contribute to the objective of the New Urban agenda 2016 to move to a continuum of housing tenures with an increase in diversity of housing models.  There is, therefore, a range of models that fall under collaborative housing. What they have in common is the deliberate effort to develop and maintain homes for the collective benefit, and that this tends to rest on some of innovation in the property model.   

Whilst relatively small in terms of actual homes, such projects occupy the imaginative space of potential for future housing. Therefore, they are of significant interest to the research community. A significant amount of research has been conducted to understand the process of developing these projects, either from individual case studies or considering the characteristics at a cross-national level. However, less is known about these models operate over the long-term and how the hoped for benefits are realised in the long-term.  

We explore these questions at three levels: a) experience of individual residents, b) overall experience of the housing project, c) wider impact on the community and city/regional spatial planning objectives.   

This involves the collection of qualitative data across the two contexts of England Spain, first with stakeholders who understand the picture at a national level followed by in-depth case studies of housing projects that have been in operation for a period of at least two years. In addition, the project will conduct a systematic literature review of the evidence for benefits of collaborative housing and operation into the longer term. Theoretically, it will also contribute to refinement of the collaborative housing concept through development of a typology of types and forms of collaborative housing according to their collective qualities.  

Altres projectes en procéss.